A Laboratoris Vilardell , volem celebrar que el 29 de maig és el Dia Mundial de la Salut Digestiva incidint en la importància que té el sistema digestiu en la nostra salut global. Per a això, et compartim algunes dades i curiositats sobre la importància de l'aparell digestiu perquè tu també celebris la teva salut digestiva amb nosaltres.
NOSALTRES?
La major part de la serotonina, coneguda com “l'hormona de la felicitat”, es produeix en l'intestí.
Les neurohormones s'alliberen des de les cèl·lules neuroendocrines de l'intestí i influeixen directament i indirectament en el nostre comportament. Per exemple, la dopamina augmenta la nostra motivació.
La major part de la serotonina, coneguda com “l'hormona de la felicitat”, es produeix en l'intestí.
Les neurohormones s'alliberen des de les cèl·lules neuroendocrines de l'intestí i influeixen directament i indirectament en el nostre comportament. Per exemple, la dopamina augmenta la nostra motivació.
i comportament
La disbiosi (desequilibri) està present en inflamacions cròniques, al·lèrgies i malalties autoimmunes, per la qual cosa tenir diversitat a la microbiota i un equilibri en aquesta pot prevenir malalties, com la malaltia inflamatòria intestinal, desordres metabòlics i diferents tipus de càncer, com el colorectal.
La microbiota intestinal s'empobreix i disminueix a mesura que fem anys. Una microbiota intestinal equilibrada i diversa influeix en una bona qualitat de vida al llarg de l'envelliment.
Els bacteris que es troben a l'intestí no només ajuden en la digestió dels aliments, sinó que tenen una gran influència en tot el cos, sent el “centre de control” per a molts altres òrgans i tenint un gran impacte en la nostra salut global.
Hipòcrates, considerat “el pare de la medicina”, ja estudiava la relació entre l'estrès i la microbiota intestinal. Deia que “totes les malalties comencen a l'intestí”.
per celebrar
la teva salut digestiva?
10.1093/brain/awy017
Li, C., Luan, Z., Zhao, Y. et al. Deep insights into the gut microbial community of extreme longevity in south Chinese centenarians by ultra-deep metagenomics and large-scale culturomics. npj Biofilms Microbiomes 8, 28 (2022). https://doi.org/10.1038/s41522-022-00282-3
Ghosh, T.S., Shanahan, F. & O’Toole, P.W. The gut microbiome as a modulator of healthy ageing. Nat Rev Gastroenterol Hepatol (2022). https://doi.org/10.1038/s41575-022-00605-x
Gómez-Eguílaz M, Ramón-Trapero JL, Pérez-Martínez L, Blanco JR. El eje microbiota-intestino-cerebro y sus grandes proyecciones. Rev Neurol 2019;68 (03):111-117
Castañeda Guillot, Carlos. (2020). Microbiota intestinal y trastornos del comportamiento mental. Revista Cubana de Pediatría, 92(2), e1063. Epub 15 de abril de 2020. Recuperado en 02 de mayo de 2022, de http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0034-75312020000200016&lng
=es&tlng=p
taforhealth.com/
es/cientificos-identifican-dos-bacterias-de-la-microbiota-intestinal-vinculadas-a-la-salud-mental/
Francisco Guarner. Microbiota intestinal y enfermedades inflamatorias del intestino. Revista de Gastroenterología y Hepatología. Vol. 34. Núm. 3. páginas 147-154 (Marzo 2011). Recuperado en 02 de mayo de 2022, de https://www.elsevier.es/es-revista-gastroenterologia-hepatologia-14-articulo-microbiota-intestinal-enfermedades-inflamatorias-del-S0210570511000379
Ramiro-Puig, E., Pérez-Cano, F. J., Castellote, C., Franch, A., & Castell, M.. (2008). El intestino: pieza clave del sistema inmunitario. Revista Española de Enfermedades Digestivas, 100(1), 29-34. Recuperado en 02 de mayo de 2022, de http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082008000100006&lng=
es&tlng=es.
Brandtzaeg P. Secretory IgA: designed for anti-microbial defense. Front Immunol. 2013; 4(AUG): 1-17.
Li, C., Luan, Z., Zhao, Y. et al. Deep insights into the gut microbial community of extreme longevity in south Chinese centenarians by ultra-deep metagenomics and large-scale culturomics. npj Biofilms Microbiomes 8, 28 (2022). https://doi.org/10.1038/s41522-022-00282-3
Ghosh, T.S., Shanahan, F. & O’Toole, P.W. The gut microbiome as a modulator of healthy ageing. Nat Rev Gastroenterol Hepatol (2022). https://doi.org/10.1038/s41575-022-00605-x
Gómez-Eguílaz M, Ramón-Trapero JL, Pérez-Martínez L, Blanco JR. El eje microbiota-intestino-cerebro y sus grandes proyecciones. Rev Neurol 2019;68 (03):111-117
Castañeda Guillot, Carlos. (2020). Microbiota intestinal y trastornos del comportamiento mental. Revista Cubana de Pediatría, 92(2), e1063. Epub 15 de abril de 2020. Recuperado en 02 de mayo de 2022, de http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0034-75312020000200016&lng=es&tlng=p
Francisco Guarner. Microbiota intestinal y enfermedades inflamatorias del intestino. Revista de Gastroenterología y Hepatología. Vol. 34. Núm. 3. páginas 147-154 (Marzo 2011). Recuperado en 02 de mayo de 2022, de https://www.elsevier.es/es-revista-gastroenterologia-hepatologia-14-articulo-microbiota-intestinal-enfermedades-inflamatorias-del-S0210570511000379
Ramiro-Puig, E., Pérez-Cano, F. J., Castellote, C., Franch, A., & Castell, M.. (2008). El intestino: pieza clave del sistema inmunitario. Revista Española de Enfermedades Digestivas, 100(1), 29-34. Recuperado en 02 de mayo de 2022, de http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082008000100006&lng=
es&tlng=es.
Brandtzaeg P. Secretory IgA: designed for anti-microbial defense. Front Immunol. 2013; 4(AUG): 1-17.